El passat dia 6 de febrer de 2012, malauradament, ens va deixar Antoni Tàpies.
Tàpies fou un dels artistes catalans més reconeguts fora de les nostres fronteres. Tàpies, va ser un d’aquells artistes que no tenen por a experimentar, a deixar-se portar, a transgredir, a innovar, ans el contrari. Tàpies és i serà un d’aquells artistes que recordarem per la seva obra, per la modernitat fora del seu temps, per l’excepcionalitat i l’exclusivitat d’aquesta. A partir de les seves creacions Tàpies ens ha estat mostrant, al llarg de la seva vida, el món vist des dels seus ulls, des de la seva panoràmica, transmetent en cada pinzellada, en cada traç, en cada ombra, amb cada color, el que ell sentia i el que ell vivia. Amb obres que feien patent la seva situació personal, la seva disconformitat, les influències rebudes o la seva il·lusió.
Fossin com fossin cada una de les obres d’Antoni Tàpies, com totes en el seu conjunt, destaquen per la seva profunditat i per la intensitat, que les fan úniques i, simplement, magnífiques.
Ara, de nou, l’art català està de dol. Hem perdut un altre pare. Un altre referent de l’art català dins i fora de les nostres fronteres. Sabent que mai tornarem a esperar una nova creació de l’Antoni que ens emocioni. Afortunadament, però, tenim la sort de gaudir dia a dia, de la seva obra, obra que ens recordarà qui fou, que ens commourà i ens farà estremir-nos novament.
Gràcies Antoni. Gràcies per compartir el teu art, la teva visió del món, i sobretot les teves ganes de viure i la teva qualitat com a persona i artista amb tots nosaltres.
Fins aviat,
ESEEA
