Sovint,
quan formem part d'organitzacions i empreses, no som conscients del nostre
paper real dins d'aquest sistema. Tenim clares les nostres funcions, les
nostres tasques.... a vegades, inclús ens queixem que hem de fer tasques que no
ens pertoquen... Però, tenim en compte què aportem realment al grup? I del que
aportem, quina part reverteix directament en nosaltres? És a dir, què ens
arriba del que donem? Aquestes, són algunes de les qüestions que ens podríem fer
quan treballem en equip.
Treballar
en equip no vol dir repartir-se la feina, vol dir aportar tota la nostra
experiència, coneixements i potencialitats personals, i juntament amb les dels
altres, extreure un producte o un resultat comú, fruit d'aquestes interaccions,
infinitament relacionades, però en cap cas repetides. No es busca que les
diferents persones facin la mateixa feina de forma repetida o sol·lapada, volem
que aquesta feina s'abordi de forma diferent, com si fossin els ingredients
d'una recepta cul·linària. I per això hem de tenir molt present dues coses:
quins són els ingredients que necessitem i quines propietats i característiques
té cada un d'ells, perquè el conjunt tingui sentit.
Precisament
aquestes individualitats personals són les que fan que quelcom sigui especial
(així com un d'aquells excèntrics i exquisits plats estrella dels nostres
cheffs més reconeguts). Una tasca la pot fer qualsevol persona amb la formació
necessària, però allò que un aporta de personal, allò que el caracteritza,
aquell toc de màgia, és irreemplaçable i és el que aporta valor al resultat
final: la fusió de tots els matisos de totes i cada una de les persones que
formen aquest equip.
Ser
conscients de les potencialitats, capacitats, habilitats i qualitats dels companys/es
és una font inesgotable de valor. No hi ha res millor que reconèixer i valorar
qui tenim al costat i, sobretot, fer-li saber; així contribuïm a que la persona
es senti més motivada a brillar, donant el màxim de sí mateixa, a nivell
personal i professional. I, quina empresa no voldria això?
Però, per
una altre banda, perquè no és quelcom freqüent? Les pors, les coaccions, el
xantatge emocional, la baixa autoestima, la competitivitat, l'individualisme...
són les lacres de les organitzacions i, per tant, tot i ser valors que es
fomenten més del que ens agradaria, no aporten sinó coses negatives a
l'organització, al producte o servei, i a les persones que esdevenen part de
tot això.
Per
tant, no hi ha res més positiu i recomanable que conèixer (de veritat i amb
interès real) al companys i les persones que ens envolten, saber apreciar els
seus aspectes positius, ser conscients que el resultat final és
responsabilitat, i per tant, també èxit de tots i cada un dels membres de
l'equip, i que només intercanviant tots els nostres coneixements i talents
podem aportar el màxim valor al que fem. Inevitablement, això revertirà en
nosaltres mateixos, doncs no solament estarem orgullosos d'una feina ben feta,
sinó que estarem envoltats d'un clima de treball càlid i sa, on rebrem tot
aquell afecte i reconeixement, sincer, que tants i tants cops hem desitjat i
tant necessitem, com a persones que som.
Elisabeth Vallespín.
Elisabeth Vallespín.
