Que va ser primer
l’ou o la gallina ? El mateix podríem preguntar de la sopa i del sopar. Per
començar ja hi ha un embolic idiomàtic, mentre pels catalans l’àpat de la
nit és el sopar, pels castellans és la cena, pels francesos el dîner i pels anglesos el dinner. Davant d’això sembla
inqüestionable pensar que mentre nosaltres dinem al migdia, al vespre sembla
que hem menjar sopes per força.
Al contrari del
que es creu, la sopa no és el plat de líquid en el qual hi neden menges
diverses, sinó que són aquests ingredients sovint sobrants del dia abans, els
que s’amoroseixen en escaldar-los amb brou. De fet, la definició de sopa és la
de “tros de pa xopat de brou” que ens porta a les sopes de pa. Sovint s’amaneix
la llesca amb oli o es condimenta amb un ram de farigola, per fer-ho més gustós
i naturalment hi ha sofisticacions com les de posar-hi un ou, trossets de
formatge o retallons de cansalada fregits amb una mica d’all.
Però és la sopa o el sopar ? Personalment
crec que el sopar deriva de sopa, és a dir l’àpat en el qual mengem sopes,
perquè ens costa associar les sopes amb el dinar. En canvi a pagès era costum
esmorzar un plat de sopes, escaldant pa sec o qualsevol sobrant del dia abans
per entrar en calor abans d’anar al tros. Potser la sopa l’hem de relacionar
amb el fred, sigui al fosc posant una cosa calenta al cos abans d’anar al llit
o sigui al matí com a estimulant per combatre el fred de l’albada.
Parlant de sopes no podem obviar
l’escudella, una sopa relacionada amb àpats solemnes com el de Nadal, perquè
per Nadal no mengem sopa sinó escudella ! En aquest cas el nom prové del
recipient, el plat fet de terrissa o de ceràmica que només es fan servir els
dies assenyalats, és la vaixella de mudar signe evident d’un àpat especial.
De fet la denominació sopes ha derivat a la
de sopa, el plat de líquid on hi neda pasta, arròs o qualsevol altra cosa i les
unes i l’altra són presentades per menjar amb cullera. D’altra banda tenim el
caldo o brou, el líquid en el qual hi hem bullit diverses substàncies que
després retirem per menjar apart, perquè el caldo, si no serveix com base per
la sopa, acostuma a servir-se per ser begut. La sopes eren doncs una manera més
d’aprofitar el sobrant, perquè com diu la dita “llençar menjar és un pecat” i com diu una altra dita “qui menja sopes se
les pensa totes”.
Jan
Grau
Article publicat a
la revista “Descobrir Cuina”. Juliol 2004.
Es tracta d’una visita dins del marc de l’assignatura Redacció per als mitjans que els ha permès conèixer com són uns estudis de televisió per dins, com es realitzen els diferents programes de televisió , quantes persones hi estan implicades i com es treballa en una redacció d’informatius del mitjà televisiu. 
