viernes, 27 de abril de 2012

ALUMNES DE PRIMER D´ESPRI CONÈIXEN ELS ESTUDIS DE TVE A SANT CUGAT


Un recorregut entre platós, focus i càmeres és el que els alumnes de primer curs de l’ESPRI han fet avui per les instal·lacions de TVE a Sant Cugat, acompanyats per Yvonne Rodríguez de Liébana, del departament de relacions públiques de TVE, qui els ha fet una aproximació a com és actualment aquest mitjà i a la seva trajectòria des que va néixer, el 1959.



Es tracta d’una visita dins del marc de l’assignatura Redacció per als mitjans que els ha permès conèixer com són uns estudis de televisió per dins, com es realitzen els diferents programes de televisió , quantes persones hi estan implicades i com es treballa en una redacció d’informatius del mitjà televisiu.

Aquestes sortides tenen com objectiu ampliar el coneixement de tot tipus de mitjans de comunicació dels futurs professionals de protocol.

www.protocolcatalunya.com



domingo, 1 de abril de 2012

Sopes per sopar

Que va ser primer l’ou o la gallina ? El mateix podríem preguntar de la sopa i del sopar. Per començar ja hi ha un embolic idiomàtic, mentre pels catalans l’àpat de la nit  és el sopar, pels castellans és la cena, pels francesos el dîner i pels anglesos el dinner. Davant d’això sembla inqüestionable pensar que mentre nosaltres dinem al migdia, al vespre sembla que hem menjar sopes per força.

Al contrari del que es creu, la sopa no és el plat de líquid en el qual hi neden menges diverses, sinó que són aquests ingredients sovint sobrants del dia abans, els que s’amoroseixen en escaldar-los amb brou. De fet, la definició de sopa és la de “tros de pa xopat de brou” que ens porta a les sopes de pa. Sovint s’amaneix la llesca amb oli o es condimenta amb un ram de farigola, per fer-ho més gustós i naturalment hi ha sofisticacions com les de posar-hi un ou, trossets de formatge o retallons de cansalada fregits amb una mica d’all.

Però és la sopa o el sopar ? Personalment crec que el sopar deriva de sopa, és a dir l’àpat en el qual mengem sopes, perquè ens costa associar les sopes amb el dinar. En canvi a pagès era costum esmorzar un plat de sopes, escaldant pa sec o qualsevol sobrant del dia abans per entrar en calor abans d’anar al tros. Potser la sopa l’hem de relacionar amb el fred, sigui al fosc posant una cosa calenta al cos abans d’anar al llit o sigui al matí com a estimulant per combatre el fred de l’albada.

Parlant de sopes no podem obviar l’escudella, una sopa relacionada amb àpats solemnes com el de Nadal, perquè per Nadal no mengem sopa sinó escudella ! En aquest cas el nom prové del recipient, el plat fet de terrissa o de ceràmica que només es fan servir els dies assenyalats, és la vaixella de mudar signe evident d’un àpat especial.

De fet la denominació sopes ha derivat a la de sopa, el plat de líquid on hi neda pasta, arròs o qualsevol altra cosa i les unes i l’altra són presentades per menjar amb cullera. D’altra banda tenim el caldo o brou, el líquid en el qual hi hem bullit diverses substàncies que després retirem per menjar apart, perquè el caldo, si no serveix com base per la sopa, acostuma a servir-se per ser begut. La sopes eren doncs una manera més d’aprofitar el sobrant, perquè com diu la dita “llençar menjar és un pecat”  i com diu una altra dita “qui menja sopes se les pensa totes”.

Jan Grau

Article publicat a la revista “Descobrir Cuina”. Juliol 2004.