Dia Internacional dels Museus

De nou, i de la mà de l’ICOM (Internacional Council of Museums)  cap al mes de maig celebrem el Dia Internacional dels Museus. Aquest és un dia molt especial en el món cultural, ja que celebrem el llegat que l’ésser humà ha deixat durant el transcurs del temps, el qual podem gaudir dia rere dia en tots i cadascun dels espais culturals existents.  

 Per celebrar-ho molts Museus, ja siguin d’àmbit local o nacional, Institucions Culturals, públiques o privades, Centres d’Interpretació del Patrimoni, Galeries d’Art  es vesteixen de gala per mostrar les seves millors adquisicions. Cada vegada amb major incidència en el context social, aquestes institucions desenvolupen projectes museològics, que veiem reflectits en les seves exposicions, activitats, conferències, i tot un seguit d’actuacions, què denoten el gran impuls que les persones que treballen en aquestes institucions realitzen dia a dia.  

Nogensmenys, actualment, i tenint molt present la conjuntura econòmica en la qual ens trobem a nivell mundial, el món cultural es troba, especialment, sotmès a les retallades econòmiques. Per això és rellevant destacar què, tot i el context econòmic que vivim, el món cultural lluita per mantenir-se a la avantguarda, innovant amb els pocs recursos que amb els quals compta. 

Per aquest motiu, aquesta edició del Dia Internacional dels Museus ha de ser un dia de reivindicació cultural i de crida a la societat, per tal de donar a conèixer al món que estem aquí, lluitant, amb la finalitat de continuar transmetent el coneixement i el llegat que formen la nostra identitat. La nostra identitat com a éssers humans, la nostra identitat com a persones que residim en un espai i temps concret, una identitat que ens ajuda a definir-nos en un context social i cultural que ens envolta. 

Els Museus són com grans magatzems d’objectes, de coneixements i de sensacions, els quals tenen com a objectiu primordial sensibilitzar a l’espectador. Sigui quin sigui aquest sentiment, l’objectiu és que el visitant no quedi indiferent envers una obra d’art, un edifici emblemàtic o una mostra d’art urbà. Però per poder aconseguir-ho és necessari treballar dur, dia a dia, sent capaços d’innovar en un món que avança ràpidament.

Per aquest, i molts altres motius, celebrem tots plegats, el 35è aniversari del Dia Internacional dels Museus, què aquest any es presenta sota el lema “Museus en un món canviant. Nous reptes, noves inspiracions”, el qual estarà farcit d’activitats que faran d’aquest dia, un dia inoblidable per a tots. 

Elena Ocaña Hidalgo

Gestora del Patrimoni Cultural

Els voluntaris estan de moda institucionalment.

Els voluntaris estan de moda. En els darrers temps, els ajuntaments han promogut els “seus” voluntaris, organitzats en associacions aparentment independents. A primer cop d’ull és una iniciativa molt lloable i els consistoris hi han trobat la solució a un seguit de problemes. Ara bé, les accions que institucionalment es fan per honorar aquests voluntaris, el fet de facilitar-los indumentària uniformada que els faci destacar i l’aparició de fatxendes que busquen fer-se notar a primera línia de qualsevol esdeveniment, són indiscutiblement l’altra cara de la moneda.

Dins de la festa, la seva actitut sovint abassega la tasca dels grups de cultura popular que en són els protagonistes naturals per la seva càrrega patrimonial i simbòlica. En encomanar-los les tasques de suport, se’ls incita a què es facin notar, de tal manera que amb la seva presència amorteixen la interacció entre els actors i els espectadors. Actuen de manera similar tant si fan de servei d’ordre d’un concert de rock com si fan tasques de suport a la plaça en plena Festa Major.

El voluntariat, és per concepte, una reacció popular a problemes socials, sigui individual o sigui en associacions i col·lectius. Les ONG, les associacions i fundacions dedicades a l’atenció social, l’escoltisme... són exemples de col·lectius que al llarg dels anys, han demostrat la utilitat de la seva tasca, al mateix temps que evidenciaven mancances socials atribuïbles en molts casos a l’Administració. Els mateixos grups de cultura popular són una forma de voluntariat cultural per la seva aportació a la identitat de la comunitat, preservant i potenciant el patrimoni immaterial.

El voluntari és aquella persona que s’ofereix lliurement a col·laborar en una tasca sense ser-hi obligat i per principi, no rep res a canvi i realitza la seva tasca de forma anònima. Podem posar en aquest mateix sac el voluntariat cultural, el voluntariat d’inspiració municipal i el voluntariat de sempre, dedicat a l’atenció social ?

El tema és complex i fàcilment subjecte a males interpretacions. Qualsevol iniciativa en favor de la comunitat és bona i en general no cal dubtar de la bona voluntat de les persones que s’ofereixen com a voluntaris en aquestes associacions paramunicipals. El problema potser rau en la intencionalitat dels qui les dirigeixen, quan de la coordinació en fan una forma de projecció personal i política. 

Només cal donar un cop d’ull a una festa qualsevol, en la qual aquests voluntaris fan poca cosa més que ser-hi presents, fins omnipresents. La seva indumentària, de color inusual enmig de la multitut, hauria de ser un senyal aïllat al qual acudir en el cas de necessitat. La massa d’aquest color envaint la festa, trastoca l’harmonia plàstica de la celebració. Hem substituit les tanques metal·liques de color groc que delimiten l’espai festiu, per un altre tancat aquesta vegada humà, curiosament del mateix color.

La seva tasca pot esdevenir fins policial, creant a la festa una barrera entre actuants i assistents. Arriben a imposar un desenvolupament festiu a uns col·lectius que fan la seva feina i que, a ben segur, coneixen i controlen millor el ritme de la festa. Seguint la línia generalitzada a les administracions d’aconseguir ressò per la feina feta, els qui els dirigeixen pretenen que es notin i com més millor, encara que les seves accions siguin en detriment de l’harmonia festiva.

És evident que els voluntaris com a persones són innocents i inconscients de tot això, perquè a qui li pertoca detectar el què passa són els seus responsables immediats i sobretot, els regidors dels quals depenen. No deixa de ser cada vegada més injust, que mentre el voluntariat social i el cultural, segueixen amb la seva tasca anònima, un altre voluntariat i massa vegades polititzat va prenent protagonisme amb el suport institucional. Mentre uns voluntaris esmercen dedicació personal, fins i tot diners en mantenir les associacions a les quals pertanyen, uns altres són afalagats amb homenatges públics i associativament no s’han de preocupar de res perquè disposen de diners municipals.

 

Aquests privilegis han fet aparèixer un altre tipus de voluntari. Contraposat al que sense destacar, fa la seva tasca, n’apareix un altre que es deleix per lluir la indumentària lcridanera i poder estar al rovell de l’ou, prop de les autoritats, per tal de gaudir la possibilitat efímera de tocar cuixa de poder. Curiosament aquest mateix és el que acostuma a pixar fora de test, intentant cridar l’atenció de l’autoritat amb una pretesa eficàcia que entorpeix més que no ajuda.

De mica en mica s’ha anat perfilant dues menes de voluntaris, els que són anònims, sense privilegis i els oficials, reconeguts públicament i privilegiats. Si seguim així, poc a poc el concepte voluntari es pot anar devaluant en la mateixa mesura que pugui ser identificat políticament pel color de l’ajuntament del qual depèn.

Article publicat a la web Xarxanet. Desembre de 2003 

 Jan Grau